T-34

T-34
	T-34 Model 1943
Característiques generals
Tipus	Tanc mitjà
País d'origen	Unió Soviètica
Any	1940
Dimensions
Pes	26-30,9 t
Amplada	3 m
Longitud	6,75 m
Altura total	2,45 m
Tripulació	4
Especificacions
Motor	V-2
Tipus de motor	dièsel de 12 cilindres
Potència màxima	500 CV (370 kW)
Rodatge	cadenes amb 5 rodes de rodatge a cada costat
Suspensió	Christie
Prestacions
Vel. carretera	55 km/h
Autonomia carretera	465 km
Armament
Primari	Canó F-34 de 76,2 mm
Secundari	2 × Metralladora DP de 7,62 mm
Blindatge i defenses
Blindatge en torreta	Fins a 90 mm

El T-34 és un tanc mitjà de fabricació soviètica que va ser produït des de 1940 a 1958. Era considerat un dels millors tancs, juntament amb el Pz IV Tiger alemany, en quant a eficiència . Quan la Unió Soviètica va entrar en la Segona Guerra Mundial, en l'actualitat és considerat el millor tanc que hagi intervingut en la Segona Guerra Mundial, no per tenir major potència de foc si no pel seu equilibri al camp de batalla això inclusivament per a sobre dels tancs de tanta potència de foc com els alemanys i tan ràpids com els dels aliats, el seu disseny era el més efectiu i influent de tota la guerra. Fabricat per primera vegada el 1940 a la fàbrica KhPZ a Khàrkiv, Ucraïna, era l'arma principal de les forces blindades soviètiques durant la Segona Guerra Mundial i va ser molt exportat posteriorment. A més, va ser el tanc més produït durant la guerra i el segon de tota la història, rere el seu successor, el T-54/55. Alguns T-34 es van continuar usant fins ben entrat als anys 1990.

El desenvolupament del T-34 va partir de la sèrie de tancs ràpids BT, amb la intenció de reemplaçar els BT i el tanc d'infanteria T-26. Després de la insatisfacció dels carros soviètics en la Guerra Civil Espanyola, la falta de protecció es va fer notable. El T-34 es tractava del tanc que millor equilibrava la potència de foc, mobilitat i protecció dels existents, encara que inicialment la seva eficàcia al camp de batalla va ser desaprofitada a causa de la mala disposició ergonòmica del compartiment de la tripulació, la manca de ràdios, falta de municions i l'ús de tàctiques pobres, així com una decadent cadena de comandament antiquada.

A final de 1943 es va introduir el millorat T-34-85, amb un canó de major potència. El disseny i construcció del tanc van ser contínuament refinaments durant la guerra per millorar la seva eficàcia i reduir els costos, permetent que es disposés constantment de més quantitat de tancs. Cap a 1945, el T-34 versàtil i rendible havia substituït la majoria de tancs pesants i lleugers en servei. Va ser una influència en el desenvolupament posterior del nou concepte de carro de combat, el tanc de combat principal.